Aquesta és la història d’un jove que rep un tros de cuir màgic que satisfà cadascun dels seus desitjos. No obstant això, per cada desig concedit la pell s’encongeix i consumeix una porció de la seva energia vital. El tema central del llibre, doncs, és el conflicte entre el desig i la longevitat, entre triar una vida intensa però breu o una llarga existència continguda. Tot i que la novel·la utilitza elements fantàstics, el seu enfocament principal és una representació realista dels excessos del materialisme burgès. La pell de xagrí pertany al grup d’«Estudis filosòfics» de la sèrie de novel·les de Balzac «La Comèdia humana».<

Balzac recrea i fon hàbilment en aquesta breu novel·la dos dels mites més recurrents dels escriptors romàntics: el del pacte diabòlic i el del Jueu errant. Tota la trama s’estructura en una cadena de pactes diabòlics que semblen no tenir fi. Ocorre quan Castanier, caixer de Nucingen, gairebé arruïnat per la seva amant Aquilina, es prepara per desviar una gran quantitat de diners i donar-se a la fuga. Melmoth —l’heroi mític de la novel·la gòtica de Charles Robert Maturin— a qui Satanàs ha donat un immens poder a canvi de la seva ànima, s’ofereix a comprar l’ànima de Castanier…<

Bandi és el pseudònim d’un escriptor que viu a Corea del Nord i que durant anys ha amagat els seus escrits per protegir-los del govern. Aquest llibre recull set històries que donen veu als ciutadans que van viure sota els règims de Kim Il-sung i de Kim Jong-il, un dels períodes més opacs de la història del país. I ens mostra, a través de personatges intensos i profundament emotius, com es van enfrontar al terrible absurd del dia a dia, combatent la gana, l’arbitrarietat i la persecució amb solidaritat i esperança. Emocionant i revolucionari, L’acusació ens ofereix un retrat vívid d’aquest territori hermètic i fascinant on, malgrat les condicions inhumanes, la vida persisteix.<

Addicta al tabac, lectora empedreïda, la Mònica és una jove brillant, contradictòria, excèntrica i pedant. Novel·la d’iniciació, Una dona incòmoda ens explica l’adolescència i l’entrada a l’edat adulta d’una noia de poble que arriba a Barcelona per cursar la carrera d’història a la universitat. Al llarg d’aquest relat sinuós i vibrant, assistim a les dificultats d’emancipació de la Mònica al llarg de tota una dècada, des del seu últim curs a l’institut fins a la lectura de la seva tesi doctoral. Opera prima d’una maduresa sorprenent, Una dona incòmoda és també una crítica lúcida i despietada del sistema universitari actual, ple de velles glòries aferrades a la poltrona. Montse Banegas dóna veu a un personatge contrariat i rebel, però també particularment tenaç en el seu esforç per afirmar-se contra el món amb les seves opinions autèntiques i irreverents.<

En aquest indret tan especial, on els llibres tenen vida pròpia, un dia hi arriba Jasmine, disposada a fer-se càrrec del negoci mentre la propietària, la seva tieta Ruma, viatja a l’Índia per guarir el seu cor cansat. Tota sola, entre la pols i el desordre, la jove prova de donar un toc de modernitat al local, exposant títols nous i atractius a l’aparador, però ben aviat els clàssics de sempre imposen la seva presència i els autors vius i morts es passegen per les prestatgeries fent sentir la seva veu. La Jasmine torna a descobrir Shakespeare i Edgar Allan Poe, i no només això; aprèn a escoltar els seus clients, a comprendre el que realment busquen en una novel·la o en un manual de cuina, i acabarà trobant l’home amb qui compartir tots els llibres de la seva vida. La llibreria de les noves oportunitats és alhora una faula romàntica i un homenatge a la bona literatura, perquè, molt sovint, és a les pàgines que ja groguegen d’un llibre oblidat on trobarem les paraules que poden canviar la nostra vida.<

«Aquest és un llibre sobre Catalunya i el seu destí com a nació. Una reflexió periodística sobre els motius i les raons que acumulen els que creiem en les bondats evidents d’un procés d’independència. El llibre, ja ho llegireu, no té pretensions científiques, ni mètodes acadèmics, ni dades exhaustives. És un conjunt d’idees per fer més fàcils, relaxades i engrescadores la discussió i la reflexió. Servidor, mig de Nou Barris, mig de Sant Andreu, és un català dels de tota la vida. És a dir, amb els quatre avis de fora. Mai, ni un quart d’hora, he estat nacionalista. Sóc d’aquells a qui les pàtries perdudes i llunyanes els fan més mandra que les futures i possibles. Sóc dels que creu que la rebel·lió catalana ha de ser completa i ha de portar-nos a reconstruir tots els discursos i totes les realitats. Sistema productiu inclòs. Tot alhora. I amb alegria». Amb aquestes paraules Antonio Baños presenta La rebel·lió catalana, un llibre que posa els punts sobre les is perquè tothom, sigui de l’opinió que sigui, conegui els arguments i les raons que han portat a milers de catalans a voler ser independents.<

El periodista, dóna resposta a la frase de Jordi Évole «En Cataluña nadie nos ha explicado qué hay después de la independencia». No és una obra més sobre el Procés de les que ocupen les prestatgeries de milers de llars catalanes: és el llibre del Dia 1 de la Independència, el de la jove República Catalana. Des de la voluntat tenaç de generar debat i la irreverència desacomplexada marca de la casa, la comparació amb altres estats i el saber dels millors experts, Antonio Baños rebla el mostrari definitiu de preguntes, dubtes i propostes que cal plantejar-se per dibuixar el país del futur. Com definirem la nostra identitat? Com conjugarem les dualitats maulets/botiflers, castellà/català, urbanites/ruralistes? Com perfilarem la Diplomàcia, l’Administració o la Constitució?<

Esteve Ruscalleda, inspector del jutjat de Berga, arriba a la Colònia de Can Bartet per investigar l’assassinat de la majordoma del mossèn. A través dels interrogatoris, les converses i l’observació del seu voltant, en Ruscalleda descobreix un univers endogàmic, ple de xafarderies i dominat per unes relacions molt viciades. L’assassí pot ser pràcticament qualsevol… La víctima, l’Anselma, era una tafanera malintencionada que havia descobert i esbombat secrets inconfessables de molts dels veïns de la Colònia, amb la qual cosa s’havia guanyat molts enemics. Sense cap pista, l’inspector Ruscalleda haurà de trobar l’assassí abans que aquest torni a actuar per protegir el seu secret.<

El dibuix del jardí de l’hospital on dos soldats ferits s’estan curant porta una dedicatòria: «A l’amic escocès». La va escriure un noi nascut en un poble del Pirineu i està adreçada a un brigadista de la Guerra Civil Espanyola. Tant l’un com l’altre contribueixen a fer memorable aquesta novel·la. Assistim a la infantesa i la joventut del Benet, al seu ampli ambient familiar, a com renuncia a la ciutat i, acabada la guerra, a una carrera artística. També, a la seva gran història d’amor i a l’amistat, que ha crescut forta en moments difícils i s’alça per damunt dels anys. El George ens assabentarà del que encara ens faltava conèixer de tots dos i llavors, com si fos un arbre, s’adona que ha posat les arrels a la terra de l’altre.<

L’Emma és una dona jove. En no sentir l’amor del seu marit, la vida se li fa insofrible i, després d’abandonar la família per Denis, l’home amb qui viurà una intensa, breu, aventura amorosa, acaba al carrer. Decebuda i desorientada, sense res que l’empenyi a continuar, pensa en el passat i en tot el que l’envolta. Recuperar la seva filla es convertirà en el motiu fonamental, quasi l’únic, que la mou a tornar a la normalitat. La lluita d’una persona per retornar l’equilibri a la seva vida i per recuperar la filla és la base d’una història que té un impuls narratiu originat en fets reals. Una novel·la sobre la recerca del desig de viure.<

Dues nenes, la Ramona i la Mireia, de famílies ben diferents, coincideixen als anys seixanta a la mateixa escola al barri del Poblenou de Barcelona; quan se separen per continuar estudiant, l’una a la Universitat, l’altra en una acadèmia del barri, no esperen que els seus camins tornin a trobar-se. Els altres personatges —el Rossend, l’Anna, el Tomàs, el Manuel, el Joan, la Lolín, la Isolda— dibuixen amb elles un entramat de relacions, vinculades al context social i polític dels anys vuitanta i noranta fins a l’assassinat de la periodista Anna Politkóvskaia a Moscou el 2006.<

De vegades passem anys de rutina i, en un instant, la nostra vida canvia. Un descobriment, una girada, que apareix com a crucial, i el present brilla i fins ens enlluerna. Cada un dels arguments que conté La pressa del temps ha enxampat l’autora i ha captat el seu interès fins a afermar-lo amb un bon ham de paraules, seguint cada personatge en la seva aventura. La mirada hi és maliciosa, dramàtica, irònica; a hores, tendra i, sovint, un flaix poètic irromp en l’aventura dels personatges, amb una claror densament humana.<

L’Agustí neix en una família pagesa en un poble de muntanya. Com que no n’és l’hereu, es dedica a diverses feines, entre les quals la caça de talps amb metzines. La fi de la Guerra Civil l’aboca a una precària existència a França, que canvia de signe quan aprèn l’ofici de cuiner. Segona obra del conegut cicle novel·lístic de Maria Barbal ambientat al Pallars, que comença amb Pedra de tartera, Mel i metzines recrea la pagesia amb el personal vigor de l’autora, i s’endinsa en les dificultats de l’amor fraternal i el sentit de la vida.<

La Rita espera fer-se gran per entendre el món i la seva mare. De jove, procura aproximar-s’hi, sempre cercant-ne la tendresa. En aquesta novel·la, la Història no és una protagonista directa, però les preguntes d’una filla, les respostes que la vida li va oferint són un focus que la il·lumina. Des de la trajectòria d’una família com moltes, un temps —la guerra civil, la dictadura, els moviments d’oposició, la transició a la democràcia fins als nostres dies— queda dibuixat pels seus efectes en els personatges. No és fàcil assimilar que algú s’ha instal·lat en la pena com en un país. Entre el Pallars i Barcelona, la Rita Albera procurarà viure amb tot allò que hi és bo —l’amistat i l’amor— buscant reconciliar-se amb una herència injusta.<

Amb Pedra de tartera, Maria Barbal va debutar com a escriptora, l’any 1985. La novel·la ens explica en primera persona la vida d’una dona, Conxa, que, ja gran i lluny dels paratges que la van veure néixer i on ha passat la major part de la seva vida, refà la seva trajectòria vital en una mena de memòries que recullen, en tres parts, tres estadis vitals de la protagonista. Ambientada al Pallars, i en el període històric que va des de començaments de segle fins als anys seixanta, la vida de Conxa es veu fortament marcada pels esdeveniments històrics (l’adveniment de la República, la Guerra Civil, els primers anys del franquisme) d’una banda i, en un altre pla, per les característiques pròpies del seu entorn (la pobresa de la família, el fet de sentir-se forastera a casa dels oncles, la dependència envers els oncles, després del marit i després dels fills). La protagonista viu una situació de desarrelament en diverses etapes: l’abandó del nucli familiar per anar a viure a casa els oncles, la pèrdua del marit mort en la Guerra Civil i l’allunyament de l’entorn geogràfic (del Pallars rural a la Barcelona urbana).<

Cinc narracions curtes urbanes enllaçades per uns tènues lligams: en totes elles trobem un personatge que porta ulleres de sol i una parella de germans bessons. Els temes que s’hi tracten ens fan endinsar en tots els casos en el més íntim de l’ànima dels protagonistes, per descobrir-hi racons de sentiments insospitats. Al capdavall ens adonem d’un altre tema comú: en totes aquestes petites històries hi apareix el tema de la dificultat de les relacions humanes (en la majoria dels casos, relacions de parella) a través de l’explicació de fragments de la vida dels personatges.<

El 1879, apareix La desconsolada, de Benjamin Barbé, amb un prefaci d’Alexandre Dumas fill, en el qual afirma que el llibre en qüestió va ser escrit vint anys abans, cap a 1860; llibre que l’autor aparentment va escriure per intentar alleujar la seva pena després de la mort de la seva dona, morta de dolor després de la defunció d’un dels seus fills.<

Catalunya és un dels països del món on es consumeixen més hipnosedants: el 13,6% de persones entre quinze i seixanta-quatre anys en prenen, suposadament per superar la tristesa, la depressió, les preocupacions, els desenganys, els fracassos, el malestar, els amors i desamors, els dolors musculars, l’insomni, etc. Per què? Per què passa això en un país on tenim bona convivència, bon clima, bona gastronomia i una societat civil activa? Tanta insatisfacció hi ha? Tant mal de vida? Quin paper tenen els metges en l’elevat consum de tranquil·litzants? I la indústria farmacèutica? Què ens passa? Quins són els nostres mals?<

9/11/2014, la data. La data que il·lusiona la majoria. La data que preocupa els defensors, moderats o no, de l’statu quo i de l’establishment. La data. La resposta al destí de Catalunya. Una cita amb les urnes que l’autor vol que sigui alliberadora, tant socialment com nacionalment. En aquesta conversa amb Josep Maria Fonalleras, Jaume Barberà descriu el malestar i l’ofec d’un poble, i torna a denunciar amb dades i precisió la connivència dels mandataris amb els interessos dels poderosos, ja sigui de les finances o de les grans empreses, en detriment dels treballadors. Jaume Barberà no entén independència sense regeneració, sense alta qualitat democràtica, sense apoderament de la ciutadania. La independència és només un instrument, una eina, per construir un futur que volem nostre: més just, més equitatiu i més solidari.<

En el cim de la seva maduresa, Jaume Barberà demostra en aquest llibre perquè s’ha convertit en un referent inexorable enmig de la pitjor crisi que hem viscut mai. Al llarg d’aquestes pàgines, reafirma aquí la seva mirada honesta i independent —producte d’una trajectòria periodística de més de vint-i-nou anys— per tal d’analitzar els problemes i conflictes existents en el marc de la societat actual. Jaume Barberà ens convida a l’acció i es revela com un dels periodistes amb més personalitat del nostre país. «Els neoliberals sembla que pateixen una patologia que els psiquiatres tenen molt identificada. Es denomina “síndrome de negligència”: tenen afectat l’hemisferi dret del cervell. Les persones amb aquest trastorn no coneixen res que hi hagi a l’esquerra. Si els ensenyes la seva pròpia mà esquerra no la reconeixen. Als neoliberals els repugna la societat. Creuen que el que no treballa és perquè és un gandul. I tot allò públic un malbaratament. Estan malalts. La seva síndrome de negligència fa que no ens vegin, i nosaltres som responsables de fer un pas endavant i dir ben alt: “Ep, som aquí! Som persones. Existim”».<

Mil anys enrere, una història d’amor va quedar tallada per la desgràcia i per una maledicció. Un poder tan maligne que havia aconseguit retenir els seus esperits generació rere generació. I mentrestant, els amants esperen…, condemnats a retrobar-se i a perdre’s per culpa de la gelosia i l’odi. El cavaller i la dama. El guerrer i la donzella. Fins que potser un dia, tal vegada en la nostra època, segles després, un poder superior i benigne aconsegueixi trencar el malefici.<

L’Helena Guerrero és una artista de renom internacional, coneguda per les ombres que envaeixen els seus quadres i que, aparentment, reflecteixen un misteri del seu passat que ningú no ha sabut explicar mai. Ara, després de molts anys d’allunyament, una teràpia psicològica anomenada «constel·lació», una boda a la família i un e-mail del seu cunyat oferint-li informació la fan tornar a Madrid des d’Austràlia, on viu. En arribar es troba també amb unes caixes en les quals la seva mare, abans de morir, hi ha deixat fotografies i documents que podrien explicar l’assassinat de la seva germana Alicia el 1969. Juntament amb la seva parella, en Carlos, l’Helena viatjarà a Rabat, a La Mora, l’antiga casa familiar, al meravellós jardí que guarda les ombres del passat i les terribles respostes a les preguntes que l’han acompanyat tota la vida.<

Un prestigiós orfebre viatja des de Nova York al seu poble de naixement per a retrobar-se amb el seu passat i amb l’amor que va canviar la seva vida per sempre.<

Com si es tractara d’Alícia caient pel cau, Nora viatja a la fi del segle XVIII. Allí haurà de disfressar-se d’home i també de senyoreta; adaptar-se a les vestimentes i els costums de l’època per ajudar el seu amic Max a solucionar el problema amb la criatura que el seu irresponsable amic Víctor ha creat i abandonat al seu laboratori. L’efecte Frankenstein obri un eix de diàleg entre dues èpoques i ens fa reflexionar sobre la desigualtat de gènere tant a nivell professional com social. Així mateix, com en l’obra de Shelley, també reitera l’obligació moral de complir amb les responsabilitats i conseqüències de les nostres accions.<

La major part dels contes populars són de tradició oral, històries que s’expliquen en l’àmbit familiar o del veïnatge a la vora del foc i que es transmeten al llarg de generacions. Aquestes, esdevingudes com a contes tradicionals transcrits cap al s. XIX, segueixen sent un poderós recurs educatiu que els pares expliquen a la vora del llit del seus fills. La força expressiva de la paraula segueix sent el principal motor dels contes per a petits i grans. L’actor Manel Barceló es posa a la pell del senyor Nil, un misteriós narrador de contes que t’embruixarà amb les seves històries. T’explicarà contes d’aquí i d’allà, et transportarà a altres països i mons. El senyor Nil explicarà els contes, però també els interpretarà. El que no fa mai el senyor Nil, però, és parlar d’ell mateix ni de la seva vida i això encara el fa més misteriós…<

La ciència-ficció ha arribat al gran públic a través del cinema i la televisió. Però és molt més que això. És un gènere literari amb més de cent anys d'història. Ha tingut fins i tot diferents tendències i subgèneres. Aquest llibre descriu amb detall l'evolució del gènere narratiu i inclou una llista dels llibres imprescindibles, sense oblidar la importància de pel·lícules com La Guerra de les Galàxies o sèries com Star Trek. Es una guia semblant a 'Ciencia Ficción - Guía de lectura" de l'any 1996, però una mica mes reduïda i una mica mes actualitzada.<

«El Poder li havia parlat a través dels diaris, en públic, i li havia xiuxiuejat a l’orella, en privat. D’un temps ençà, el Poder l’havia humiliat, li havia pres els mitjans de vida, li havia ordenat que es penedís. El Poder li havia fet saber que el volia veure treballant, que el volia veure viu. Ara insinuava que potser, després de rumiar-ho, ja no el volia viu». És de matinada i un home fuma al replà de casa, davant de l’ascensor. A la maleta du una muda, pasta de dents i tres paquets de tabac. Es tracta de Dmitri Xostakóvitx, que espera, inquiet, la visita de la NKVD, la temuda policia secreta, i té encara l’esperança que se l’enduguin només a ell i no a tota la família. Sap que l’exili o Sibèria no serien les pitjors opcions. Així arrenca aquesta novel·la de Julian Barnes, que recrea tres moments en què el compositor rus va sentir l’amenaça directa del Poder soviètic: Xostakóvitx va haver de viure i crear —sobreviure i subsistir— sota el terror impune d’un règim totalitari. Una gran novel·la sobre la lluita d’un home excepcional per mantenir la seva llibertat creativa i la seva integritat moral, a risc de passar a la història com un covard.<

Barnes ens presenta catorze narracions sobre la nostàlgia i la pèrdua, sobre la intimitat i l’amor, la naturalesa misteriosa dels quals examina amb el seu enginy característic. Hi retrata «les etapes, les transicions, els fils argumentals» que defineixen les relacions humanes. Per exemple, un agent immobiliari que tafaneja en el passat dolorós de la seva nòvia i només aconsegueix arruïnar la seva relació. Un fill que es pregunta per què el seu matrimoni s’ensorra i, en canvi, el dels seus pares ha estat tan sòlid, tan íntim. O els quatre contes en què uns amics es reuneixen per sopar i perfeccionar l’art de riure’s de tothom i del món, amb converses brillants i sovint pujades de to. Els contes de Barnes són aguts, picants i commovedors, i el seu talent per crear diàlegs mordaços està totalment afinat.<

Carme Forcadell, presidenta de l’Assemblea Nacional de Catalunya, és una de les dones amb més influència en el panorama polític i social de la Catalunya actual, i a La revolució tranquil·la tenim l’oportunitat de conèixer-la una mica més de prop, a ella i l’organització que lidera.<

A principis dels seixanta Catalunya rep una forta onada d’immigrants procedents d’Andalusia. Jornalers que fugen de la seva terra a causa de la precarietat d’uns treballs en condicions infrahumanes i que arriben a milers a Barcelona amb el tren El Catalán. Terrassa viu, en canvi, un boom industrial; el fum dels vapors de la indústria tèxtil son el testimoni d’una riquesa que va en augment. Aquesta és la història d’una noia cordovesa de només setze anys que arriba a Terrassa amb tota la família i la maleta carregada d’esperança i d’il·lusions. La descoberta d’un nou món i de noves amistats omplen el seu dia a dia. Una història de supervivència als anys 60 enmig de fàbriques, cases benestants, barriades marginals i amb el marc de fons d’un fet tràgic del passat recent, la cèlebre riuada que el 1962 va arrasar el Vallès Occidental i que malauradament va canviar per sempre les il·lusions de la gent.<

Publicat el 1982, Catalunya des del mar suposa la primera incursió de Carlos Barral en l’escriptura en llengua catalana. Resum de molts viatges reals fets per l’autor, Catalunya des del mar és un viatge imaginari que serveix per descriure, amb un detallisme quasi maniàtic, la costa catalana compresa des de l’embocadura de la Sènia fins al cap de Leucata. Lligat des de la infància a les comunitats marineres de Catalunya, i de manera molt particular a la de Calafell, i apassionat de la navegació a vela, en acceptar l’encàrrec d’aquest llibre, Carlos Barral es va proposar una descripció totalitzadora en el curs de la qual cavalquen la representació minuciosa de la geografia física de la costa, la geografia humana amb una dimensió històrica i gastronòmica, l’ecologia amb els seus subratllats de perills i de nostàlgia i l’anecdotari que constantment remet a les tradicions perdudes.<

Li agrada la música clàssica, el whisky de malt i dormir abraçat al seu estimat Nèstor. I, per damunt de tot, resoldre misteris… Nil Barral es dedica avui a les assegurances, però no pot deixar enrere el seu passat de perdiguer. Per què l’Elisenda Moura, una modesta professora de costura, va continuar pagant durant quatre anys l’assegurança de vida del seu exmarit, que des que es van separar vivia en un Volkswagen Passat TDI? Per què van assassinar-lo dins el seu cotxe? I, el més important: la companyia d’assegurances pot estalviar-se d’alguna manera haver de pagar la prima a la senyora Moura? Una oportunitat d’or perquè Nil Barral exerciti els seus dots d’investigador… amb l’ajut de la càustica i eficient secretària Rita.<

Un quadre de Ramon Casas que no és el que sembla, empleats fidels que amaguen secrets, una estafa milionària en què fins i tot hi ha implicats alts càrrecs… El nou cas de l’investigador Nil Barral té tots els elements per mantenir-nos en alerta fins que el detectiu resolgui el misteri. Nil Barral comptarà, com sempre, amb l’ajut de la seva secretària Rita i el suport i comprensió del seu estimat Nèstor, que aquesta vegada li farà un bon ensurt sense voler.<

El món de les lletres està podrit: enveges i plagis a tort i a dret, agents literaris corruptes, escriptors amb vanitats injustificades i editors sense escrúpols. Nil Barral, el primer investigador gai de Catalunya, haurà de resoldre un cas en aquest ambient tan tèrbol. I s’hi sentirà com a casa. Nil Barral és un investigador atípic. El que més li agrada de la seva feina és plegar, tornar a casa amb el Néstor i gaudir d’un bon tiberi i un vi d’anyada assenyalada. Els plaers de la carn, que en diu ell. Ara, però, haurà d’investigar un escriptor d’èxit d’inclinacions perverses a qui s’ha acusat de plagi i s’hi deixarà la pell, perquè, sempre ho recorda, en aquest món hi ha tants fills de puta que podrien tapar el sol. Paraula de Barral. «En aquell moment jo tenia la més clara i nítida percepció que era davant d’un impostor, vull dir un d’aquests que fan trampes a la vida: tenir negres o copiar desvergonyidament escriptors desconeguts; ara tenia por de debò perquè ell era l’estafador i no l’estafat. Em puc equivocar, però aleshores no m’agrado gens».<

La immobilitat forçada per un accident és el petit penjador literari d’aquest conjunt de reflexions de Joan Barril. No és una narració, sinó moltes narracions de vides que s’acosten al protagonista per explicar-se. Aquesta obra, a cavall entre el lirisme més íntim i la vocació coral, reflexiona sobre el pas del temps i la consciència de la maduresa, un territori on els valors canvien, la pressa s’alenteix i les coses menudes guanyen importància. Parada obligatòria no és un tractat sobre la condició masculina a les frontisses de la vida. Tampoc no és un llibre d’autoajuda ni un manual de bones maneres. Es tracta d’una concatenació de notes on l’observació interior i la bellesa del text duen el lector a l’excitant territori que s’obre entre el pensament i l’emoció. En aquestes petites reflexions es demostra una vegada més que la paraula ben escrita ens fa millors quan la llegim. I que sempre estem a temps de trencar l’incomprensible silenci que els homes, com a gènere, han anat mantenint els uns amb els altres sense poder sortir del desconcert d’una hegemonia social que és a les acaballes.<

Un submarí a les estovalles, novel·la guanyadora del Premi Pere Quart d’humor i sàtira 1988, és la singular aventura barcelonina de Rachid, un emigrant marroquí que, cansat de viure a París, vol tornar al seu país per convertir-se en atleta. Però quan passa per Barcelona l’atraquen, i només li queda un vestit de mudar que havia heretat del seu pare. Quan passeja, desolat, per la plaça de Sant Jaume, el confonen amb un dels participants estrangers en un congrés internacional i així coneix el primer còctel i la primera recepció. En un divertit joc d’atzars i malentesos, Rachid es converteix en un personatge al costat de les autoritats polítiques del país, i sense proposar-s’ho arriba a aconseguir la màxima influència. Barril ha creat un tipus extraordinari: el grimpador que triomfa sense fer res. L’equilibri entre l’humor i la qualitat literària fa de Un submarí a les estovalles una narració, fora del corrent.<

Escriptors frustrats, petons que no arriben, bevedors empedreïts, obscurs encantaments, els monstres i dimonis i pors que poblen la ment, un sàtir malèvol, joves turmentats i famílies perfectament disfuncionals són només una mostra de tot allò que Kevin Barry ens presenta en aquesta obra. Una col·lecció d’imprevisibles relats d’amor, crueltat, crim, desesperació i llum. Kevin Barry ha estat descrit com «l’escriptor més sorprenent que ha sortit d’Irlanda en els darrers anys». Cada pàgina desborda de l’empatia, l’humor vandàlic i el llenguatge abrasador que marquen Kevin Barry com un gran artista i un contacontes singular.<

En els judicis importants —crims sonats i terribles que han omplert titulars— m’he trobat observant l’esposa de l’home que seu al banc dels acusats i preguntant-me què en sabia ella realment, o què en volia saber. Tu també la deus haver vist, a les notícies. Potser t’hi has de fixar bé, però hi és, dreta i en silenci darrere del seu home a les escales dels jutjats. Assenteix i li estreny el braç mentre ell proclama la seva innocència perquè creu en ell. Però què passa quan les càmeres pleguen veles i el món deixa d’observar?<

Durant la demolició d’una antiga casa a Londres, un obrer descobreix un esquelet infantil. Per a la periodista Kate Waters és una d’aquelles històries que mereixen tota l’atenció. Mentre improvisa una peça per al seu diari, continua furgant per saber qui era aquell nadó. La investigació la porta a un crim comès dècades abans, quan un nounat robat de la maternitat infantil mai no va aparèixer. Mentre la Kate va indagant en el passat dels habitants del barri, un misteri va emergint i aviat es trobarà com la guardiana dels secrets de tres dones. Però, fins on pot ser còmplice d’uns silencis del passat?<

En el volum Dins la muralla, Ferrara no és, als ulls del narrador, sinó un teatre d’ombres, a les quals ell procura de donar un rostre i una veu. Per això, seria més just de parlar d’una geografia sentimental, els elements de la qual intervenen en els relats: els carrers, els palaus, les muralles acaben tenint una funció de «viver», d’on emergeixen i on desapareixen els personatges de les seves històries.<