Es tracta d'un tipus de poesia entesa com un coneixement, que s'intenta trametre tot postulant un espai concret del llenguatge, amb els seus elements tècnics i dissidències. Però, al mateix temps, cercant la naixença del poema com una prossecució de veritat essencial, íntima, subjecta a unes obsessions transcendents, que procuren la tristesa, la nostàlgia, la malenconia, el dolor de viure i la constant presència de la mort. En conjunt, una temàtica complexa, d'un gran abast crític.